Cronologia del Codi Deontològic i del CIC
En el marc del II Congrés de Periodistes Catalans, s’aprova el Codi Deontològic de la professió. Es tracta d'una declaració de principis bàsics que els periodistes han d'observar en l'exercici de la seva tasca. El codi, assumit per la majoria dels professionals i editors, és l'expressió de la voluntat de defensar uns mitjans de comunicació lliures i responsables en el marc d'una societat plural i democràtica.Antoni Ribas, secretari de la Junta el 1994
Al Col·legi de Periodistes de Catalunya, comencen els treballs de cara a la futura constitució del "Consell de Premsa" o organisme arbitral, representatiu, plural i independent dels poders públics previst en la declaració final del Codi Deontològic. Es debaten els mecanismes a endegar de cara a l'esmentada constitució. Queda clar que el Consell haurà de tenir com a base els PROFESSIONALS, els EDITORS i els CONSUMIDORS. Es valora com a molt important la presència dels consumidors, si bé es reconeix la dificultat per trobar els seus representants. Es demana a Marc Carrillo López la seva incorporació a la ponència i una actualització de les dades de les quals es disposa referents a organització, estructura i funcionament dels "Consells de Premsa", existents ja a països com Anglaterra, Suècia, Índia, etc.
Es reuneix la Comissió conjunta Defensa-Cultura del Col·legi per tractar la creació de l'organisme arbitral previst en el Codi Deontològic. Presideix el degà, Josep Pernau i Riu, i el president de la demarcació de Barcelona, Salvador Alsius i Clavera. Sobre la taula, tres possibles línies d'actuació:
1.- Creació d'una Comissió de Deontologia en el propi si del Col·legi que vetlli per l'acompliment del Codi i es pronunciï davant les seves possibles vulneracions. Es desestimà unànimement, ja que es considera que aquesta missió de "control" no li correspon al Col·legi, alhora que es constaten els perills de possibles similituds amb els "Tribunals d'Honor" d'altres èpoques.
2.- Constitució d'un "Consell de Premsa", a l'estil del "Press Council" britànic, amb representació dels professionals, empreses i consumidors. Es considera que és l'objectiu final a assolir, si bé es veuen les dificultats de caràcter econòmic per dur-la a terme, donat l'elevat cost d'infraestructura i els dubtes davant l'interès real que els editors de premsa puguin tenir pel tema.
3.- Constitució -com a primer pas de cara al futur "Consell de Premsa"- d'un organisme més "modest" impulsat inicialment pel Col·legi, però independent. La finalitat bàsica d'aquest organisme, i també del futur "Consell", serà la d'actuar com a instància a la qual es pugui adreçar la ciutadania que consideri que els mitjans de comunicació vulneren el Codi Deontològic.Es valora com a més possibilista i s'acorda endegar-la cercant un periodista de prestigi, no en actiu, que s'hi pugui posar al capdavant i, conjuntament amb alguns membres de la Junta del Col·legi, impulsar la creació d'un organisme arbitral, i comissió gestora del futur "Consell de Premsa", amb la presència de personalitats de diversa índole.

L'equip del CIC rep a la Press Complaints Comission britànica
Comença a funcionar el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) com a òrgan d'arbitratge privat i independent. Al capdavant, Llorenç Gomis Sanahuja com a president i Joaquim Perramon i Palmada com a secretari. Integrat per periodistes i representants d'altres sectors professionals, el CIC és també un instrument d'autoregulació amb facultats d'intervenció i mediació mitjançant resolucions i recomanacions sense caràcter coercitiu. En el moment de la seva creació, només el Regne Unit i Suècia tenen organismes similars, amb la diferència que cap d'ells havia nascut per voluntat dels mateixos periodistes, com és el cas de Catalunya.

Francesc González Ledesma
Francesc González Ledesma és nomenat president i Santiago Ramentol i Massana, secretari.

Joaquim Perramon i Palmada
Francesc González Ledesma continua com a president i Joaquim Perramon i Palmada assoleix el càrrec de secretari del CIC.

Josep Pernau i Llúcia Oliva
Llúcia Oliva de la Esperanza pren el testimoni com a presidenta de Josep Pernau i Riu i Josep Maria Cadena i Catalán roman com a secretari

Presentació del Segell de Qualitat del CIC. D'esquerra a dreta: Garrido, Jiménez, Oliva i Carreras
Es manté com a presidenta Llúcia Oliva de la Esperanza i la secretaria recau en Lluís de Carreras i Serra.
El Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya és avalat per darrera vegada en el marc del VI Congrés de Periodistes de Catalunya. Revisat i adaptat a l'actual realitat, incorpora 6 annexos: A - Sobre manipulació informativa, B - Sobre Internet, C - Sobre el plagi, D - Sobre el tractament de conflictes bèl·lics o armats, E - Sobre l'ús del terme "il·legals" referit a persones, F - Sobre la cita de nacionalitats o ètnies.
Josep Rovirosa i Olivé
Rafael de Ribot i Torroella serà president un breu període de temps i Josep Rovirosa i Olivé pren possessió de la secretaria.

El Parlament de Catalunya i el CIC signen un acord per enfortir l’ètica periodística. D'esquerra a dreta: Rius, Rebeca Pardo, Begoña Muñoz, Dolors Massot, Magda Oranich, Rovirosa
És nomenat per a la presidència del CIC Josep Carles Rius i Baró com a president i Josep Rovirosa i Olivé continua com a secretari.



