Des del Consell de la Informació de Catalunya ens adherim i donem suport al comunicat fet públic per la Asociación de Fotógrafos Profesionales de España (AFPE), el qual expressa el seu rebuig per la detecció d’imatges generades per intel·ligència artificial en diversos mitjans de comunicació, que il·lustren l’accident d’Adamuz (Còrdova) produït el passat 18 de gener. Des de l’AFPE reivindiquen que l’ús d’aquest tipus d’imatges vulnera els principis bàsics del periodisme d’informar amb rigor i perjudica les famílies de les víctimes, banalitzant un fet tan greu. A més, prescindeix de testimonis de primera mà, com són els fotoperiodistes, que en tot moment han cobert el succés i el treball dels quals ha estat substituït per una imitació de la realitat.
En relació amb aquest fet, el CIC recorda que el mes de novembre passat es va actualitzar el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya. Aquesta actualització incorpora un nou annex dedicat al tractament de la intel·ligència artificial en el periodisme (Annex I), que estableix recomanacions específiques sobre l’ús responsable d’aquestes eines i en fixa els límits ètics en l’exercici de la professió:
Els continguts generats amb intel·ligència artificial (IA), o qualsevol altra tecnologia present o futura, han de respectar els estàndards periodístics i els principis recollits en el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya. No poden comprometre la qualitat informativa ni afavorir la desinformació.
El compliment d’aquests criteris és indispensable per preservar la confiança del públic i la funció social del periodisme.
- Responsabilitat periodística
La responsabilitat no recau en la tecnologia, sinó en les persones que la dissenyen, l’apliquen o decideixen utilitzar-la.
- Supervisió humana
Hi ha d’haver sempre una supervisió periodística i editorial humana, exercida per professionals, en totes les etapes de producció i difusió de continguts generats o assistits per intel·ligència artificial. Aquesta supervisió ha de permetre valorar la fiabilitat de les fonts, verificar i contextualitzar la informació, detectar errors i garantir la veracitat.
- Transparència
La transparència és la base de la credibilitat. S’ha d’informar de manera clara, explícita i accessible si s’ha fet un ús substancial de la intel·ligència artificial en l’elaboració de continguts periodístics.
El simple fet d’advertir que un contingut ha estat generat per IA no n’avalua l’acceptabilitat ètica ni el valor informatiu.
Aquests materials s’han de sotmetre als mateixos criteris de veracitat, rigor i responsabilitat que qualsevol altre contingut periodístic.
- Desinformació i manipulació
Els periodistes, així com els mitjans de comunicació, tenen el deure d’evitar la proliferació de continguts generats per intel·ligència artificial que puguin generar o afavorir la desinformació o la manipulació.
S’ha de denunciar l’existència d’aquestes pràctiques i alertar la ciutadania.
- No-discriminació i prevenció de biaixos
La qualitat de les dades és la base d’un bon periodisme. Per tant, s’han de detectar els possibles biaixos presents en els sistemes d’IA emprats, si exclouen minories o reprodueixen estereotips.
Cal evitar que l’ús de la IA introdueixi biaixos, fomenti la polarització o la discriminació i contribueixi a la difusió de discursos d’odi.
- Garantir els drets
Cal assegurar que els continguts generats mitjançant la intel·ligència artificial no vulnerin drets, com ara els d’autor i de propietat intel·lectual o el dret a la imatge.
En tots els casos s’han d’evitar continguts de qualsevol mena que puguin vulnerar els drets fonamentals de les persones, especialment quan es fan servir tecnologies que poden induir a l’engany o la suplantació.
7. Deepfakes i suplantacions d’identitat
Pel que fa a imatges i vídeos, tal com s’indica a l’annex A, els deepfakes i altres continguts amb aparença realista generats artificialment són fruit de processos de manipulació o síntesi a partir de materials previs i, per tant, no compleixen els requisits mínims per ser considerats vàlids en contextos informatius.
En el cas dels àudios generats o modificats per IA, no es pot utilitzar la veu de persones reals sense el seu consentiment, especialment si es tracta de figures públiques o reconegudes.
No s’haurien de fer servir, en cap cas, deepfakes, veus sintètiques ni reconstruccions o simulacions realistes d’àudios, imatges i continguts audiovisuals per representar fets o persones reals en entorns periodístics.
El seu ús només és admissible quan el mateix contingut generat per IA constitueixi el fet noticiable i s’identifiqui clarament com a tal.
- Formació contínua i multidisciplinarietat
Cal rebre formació específica, actualitzada i continuada sobre la intel·ligència artificial per poder incorporar-la en la feina diària, però també per conèixer els límits i els riscos associats. També s’hauria d’incloure en els plans d’estudis de les universitats.
- Personalització, privacitat, gestió de dades i pluralisme
Els algoritmes de recomanació en els mitjans no han d’aïllar l’usuari en bombolles informatives ni impedir l’accés a altres veus. Cal preservar el pluralisme i garantir l’accés a una diversitat de veus i perspectives.
La privacitat és un dret fonamental i únicament s’ha de recollir la informació personal estrictament necessària, amb transparència sobre el seu ús. No es poden compartir dades amb tercers sense consentiment explícit.
10. Eficiència tècnica amb valors periodístics
És desitjable comptar amb equips mixtos que incorporin tècnics i periodistes per poder dissenyar i supervisar les eines d’IA en els mitjans.
Els desenvolupadors que treballin per a mitjans de comunicació han d’entendre i aplicar els principis ètics de la professió. S’ha d’alinear l’eficiència tècnica amb els valors periodístics.
En aquesta mateixa línia, seria recomanable que el Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell de la Informació fossin institucions participatives en la regulació de la IA a Catalunya.
- Aplicació a tecnologies futures
Qualsevol tecnologia present o futura capaç de generar continguts susceptibles de ser utilitzats en mitjans de comunicació, sigui IA o no, s’haurà de sotmetre als mateixos criteris ètics i editorials establerts en aquest annex.
Els principis determinants han de ser sempre la veracitat, la fidelitat a la realitat, la transparència i el respecte als drets fonamentals.
El CIC posa a l’abast de ciutadans i entitats el formulari de queixa online davant de qualsevol possible vulneració d’aquest o altres criteris del Codi Deontològic de la professió.
