CLICKBAIT El Col.legi de Periodistes, el Consell de la Informació de Catalunya i onze universitats denuncien el ‘clickbait’ com una amenaça pel periodisme

En defensa dels valors ètics del periodisme                                                                         El CIC és l’òrgan d’autoregulació de la professió periodística a                                                                                                                                                                    Catalunya que vetlla pel compliment del Codi Deontològic 

El CIC exhorta a no barrejar periodisme i publicitat


Com a conseqüència de diverses queixes i actuacions d’ofici, així com els repetits casos en què periodistes participen en campanyes publicitàries, el CIC recorda la importància de no simultaniejar la pràctica del periodisme i de la publicitat.

L’any 2016 el Consell de la Informació va fer públic el document “Periodistes que fan publicitat: un conflicte d’interessos”. Aquest document, que posa al dia el punt 7 del Codi Deontològic pel que fa a la relació entre publicitat i informació, torna a estar d’actualitat a causa de la freqüència amb què destacats i destacades periodistes aprofiten la notorietat aconseguida amb l’exercici de la professió per acceptar de fer publicitat al mateix temps que realitzen les seves tasques informatives.

Quan el periodista simultanieja altres activitats professionals amb la informació d’actualitat entra en el terreny del conflicte d’interessos. Aquest es presenta quan els individus s’enfronten a lleialtats contraposades: d’una banda, la lleialtat que deuen als lectors, oients o telespectadors, i de l’altra, el seu propi interès. Renunciar a la responsabilitat adquirida pels periodistes vers el públic a canvi d’un benefici econòmic o social és inacceptable i contrari a l’ ètica. El CIC considera que, en aquests casos, és d’aplicació la norma 2, que diu: “Els professionals de la comunicació que treballin en programes, diaris o formats informatius en qualsevol suport no han de fer publicitat comercial d’empreses o productes. Tampoc no han de fer publicitat de productes de la seva pròpia empresa.” i afegeix que “La credibilitat d’aquests periodistes i del mitjà pel qual treballen es pot veure greument afectada pel fet que el públic no pot confiar en una persona que treballa en continguts informatius i alhora rep una retribució per part d’una empresa o entitat per fer-ne publicitat i donar-ne un missatge positiu pels seus interessos.

El públic té dret a que el periodista informatiu sigui imparcial, la qual cosa difícilment es dóna si té un compromís -econòmic o d’altra mena- amb qui és objecte d’una informació veraç i alhora perjudicial pels seus interessos. Aquest conflicte d’interessos fa que el periodisme perdi la seva funció d’informar regularment i crear opinió en assumptes significatius. Abdicar d’aquesta responsabilitat, anteposar galons, família, amistats, interessos o beneficis econòmics als interessos del públic és inacceptable i mancat d’ètica.

El fet que un anunciant contracti un periodista sense que aquesta col·laboració sigui àmpliament coneguda per l’audiència fa perillar el dret dels ciutadans a estar ben informats i posa en qüestió la confiança de l’audiència amb els professionals del periodisme. Per aquestes raons, el Codi Deontològic dels periodistes catalans, juntament amb un gran nombre de codis d’arreu del món, s’oposa al fet que la pràctica periodística sigui simultània amb la publicitat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *