A Europa des de 1905 que es va crear a el primer Press Council o Media Council (a partir d’ara els hi direm consells de la Informació que és el nom que vam triar a Catalunya), l’autoregulació ha semblat la millor opció per garantir les bones pràctiques periodístiques: una informació lliure, honesta, independent,  que respecti la veritat i també els drets de la ciutadania. Actualment, hi ha més de 30 organismes autoreguladors europeus.

Des de 2022 la situació ha canviat. Al mateix temps que els radicals avenços tecnològics han modificat  la forma en què la informació arriba als ciutadans, s’han produït canvis legislatius que afecten els mitjans de comunicació. La Unió Europea ha tirat endavant   nova legislació que regula  la llibertat dels mitjans, el contingut online, la publicitat i la desinformació a través de la EUROPEAN MEDIA FREEDOM ACT (2024)[1]  i la DIGITAL SERVICES ACT (2022)[2].

Aquesta legislació de la UE reconeix l’existència i el paper dels organismes autoreguladors com el català Consell de la Informació, però planteja algunes incògnites sobre on comencen i acaben les responsabilitats d’uns i dels altres. Entre periodistes i investigadors hi ha la por de que la superposició de competències provoqui conflictes entre els òrgans reguladors i consells de la informació.

Sobre la taula hi ha algunes preguntes: amb la nova legislació,  la ciutadania tindrà més poder per demanar comptes als mitjans de comunicació per la feina que fan? La regulació i l’autoregulació combinades faran que la gent tingui més confiança en els mitjans?

Aquestes i altres qüestions s’han debatut la jornada del 14 d’octubre a Brussel·les en la que han intervingut membres dels Consells de la Informació europeus,  representants d’organismes reguladors, representants de mitjans, periodistes i professors universitaris que han presentat els resultats de les seves recerques. Desgraciadament, no totes les preguntes plantejades tenen una única i clara resposta.

El que si que va quedar clar és que caldrà més diàleg i cooperació entre els que apliquen les lleis i els membres dels consells de la informació per lluitar contra la desinformació i crear un espaï mediàtic en el que predomini la transparència i la confiança de la ciutadania en la informació.

[1] La European Media Freedom Act, coneguda com EMFA, aporta noves normes per protegir el pluralisme als mitjans de comunicació i la seva independència. L’objectiu de la EMFA és evitar la interferència política en les decisions editorials i assegurar la transparència de la propietat dels mitjans.

[2] La Digital Services Act, DSA, és l’encarregada de regular els continguts il·legals dels mitjans, la publicitat i la desinformació.