La reunió anual de consells autoreguladors de premsa de l’AIPCE a Oslo constata un diagnòstic compartit sobre finançament, independència i canvi tecnològic, però no concreta solucions comunes, tret d’un grup de treball per tenir una veu conjunta davant d’Europa
Oslo, octubre de 2026. Els consells de premsa europeus segueixen sent necessaris, però han d’adaptar-se amb rapidesa a un context marcat per la intel·ligència artificial, el poder de les plataformes i l’auge dels creadors de contingut. Aquesta és la principal conclusió de la reunió anual de l’AIPCE, l’Aliança de Consells de Premsa Independents d’Europa, celebrada a Oslo, entre els dies 7 i 10 d’octubre.
Els participants van coincidir en el diagnòstic: tots afronten problemes semblants de finançament, independència i transformació tecnològica, i el periodisme tradicional ha perdut centralitat. En canvi, no es van concretar acords sobre solucions comunes. La tendència que es va dibuixar és que els consells passin de centrar-se a resoldre reclamacions a assumir una funció més àmplia de prevenció, formació i orientació ètica.
Els assistents van mostrar una preocupació compartida per protegir la llibertat de premsa, mantenir la transparència pública, millorar l’alfabetització mediàtica davant la desinformació i garantir ajudes públiques als mitjans amb criteris institucionals i no polítics.
La IA, entre l’avantatge i el risc. El debat va girar sobre el seu ús creixent en la producció de continguts i sobre els beneficis i els riscos d’aplicar-la a la feina dels mateixos consells. El consell de Noruega va explicar que ha detectat un augment de reclamacions redactades amb IA: textos extensos i amb una argumentació jurídica sofisticada, però sovint mal fonamentada. Alguns consells estudien filtres o nous procediments d’admissió. Hi va haver consens en un punt: la revisió final ha de ser sempre humana.
Influencers i plataformes. Una gran part de la societat s’informa ja a través d’influencers, podcasters i creadors digitals, que no sempre estan subjectes a normes deontològiques. Es va defensar dialogar-hi i promoure estàndards ètics, però no hi ha un criteri compartit sobre com incorporar-los a l’autoregulació. El debat sobre la Llei de Serveis Digitals (DSA) va ser constant. L’organisme britànic Impress va presentar el seu sistema de resolució extrajudicial de conflictes, certificat conforme a la DSA, que va despertar interès, tot i els dubtes sobre la cooperació de les plataformes.
Una sola veu a Europa. L’única iniciativa concreta que sembla haver sortit de la trobada és un grup de treball per estudiar com representar conjuntament els consells davant les institucions europees, on es percep que han tingut poca influència.
Finançament i dret a l’oblit. Els recursos inestables i la dificultat de garantir la independència davant de governs, empreses i mitjans van tornar a ser una preocupació central. El cas d’Ucraïna és el més greu: la seva comissió d’ètica treballa quasi sense recursos, en plena guerra, i tramita les queixes amb voluntariat. Montenegro va presentar una secció del seu codi ètic sobre el dret a l’oblit, que permetria retirar articles antics dels portals digitals, però no de les edicions impreses, quan no afecten figures públiques ni temes d’interès públic.
El Consell de la Informació de Catalunya va estar representat per la consellera Rebeca Pardo, membre del CIC, que va seguir per streaming les sessions.
L’agenda completa de la reunió es pot consultar aquí.
