El Consell de la informació de Catalunya valora molt positivament l’esforç dels mitjans de comunicació per cobrir la guerra d’Ucraïna, provocada per la invasió russa. En especial, fem un reconeixement de l’excel·lent treball dels periodistes enviats especials en els escenaris del conflicte o de l’èxode dels refugiats. Considerarem que, tot i la pressió de la propaganda i de les tàctiques de desinformació, els lectors, espectadors i oients reben una informació d’alta qualitat. El periodisme s’ha mostrat, una vegada més, com un servei públic essencial.
El Consell de la Informació de Catalunya vol, també, mostrar la seva solidaritat amb les víctimes de l’agressió que pateix Ucraïna. Estem davant de la vulneració dels drets humans per part d’un règim totalitari. En primer lloc, el dret a la vida i el dret a la llibertat. També del dret d’informació. Per això volem mostrar tota la nostra solidaritat amb els periodistes i mitjans de comunicació de Rússia que pateixen la repressió del règim de Vladímir Putin.
L’agressió a una democràcia fràgil i incipient com la ucraïnesa significa un pols entre les dictadures de facto i el model democràtic a escala global. El dret a la llibertat d’expressió i d’informació és un pilar bàsic de la democràcia. Per això el CIC reivindica totes les mesures que contribueixin, en uns moments tan transcendentals per les democràcies, a preservar la qualitat informativa que reben els ciutadans.
El CIC ha reflexionat al llarg dels seus vint-i-cinc anys d’història sobre el tractament periodístic dels conflictes armats. i, una vegada més, volem compartim quines són les nostres recomanacions.
Recomanació sobre el tractament de conflictes bèl·lics o armats
01. Donar veu a tots els actors i promoure la comprensió entre les parts implicades. Afavorir el diàleg.
02. No deshumanitzar cap part; cal parlar de les víctimes i també dels victimaris.
03. Evitar el llenguatge de les parts combatents i dels seus aliats. Exposar els enganys de qualsevol d’aquestes.
04. Mostrar els grups que en la base treballen per la pau, no només els dirigents. En particular, els esforços de la societat civil, que atén les víctimes físicament, materialment i emocionalment.
05. Explorar els conflictes en la seva complexitat i tractar la violència i els seus efectes tan visibles com invisibles, però també ocupar-se de les causes diverses que els han generat.
06. Els mitjans han d’evitar el sensacionalisme i també impedir l’emissió sense control de missatges en línia que siguin bel·licistes, xenòfobs, racistes i sexistes.
07. Informar dels conflictes encara que no hi hagi violència pot ajudar a prevenir-la.
08. No abandonar la cobertura després de l’alto el foc i ocupar-se de la resolució, la reconstrucció i la reconciliació.
09. Aprofitar les similituds entre els conflictes perquè les experiències constructives ajudin els que encara no han trobat un camí de resolució.
10. Cal fer esment sempre de les fonts de la informació, particularment quan representen actors enfrontats, i tenir en compte que terceres fonts enriqueixen la visió del conflicte. En cas d’informacions fetes sota censura o imposicions, cal fer-ho saber als receptors.
Photos by Unsplash
