El dimarts 29 de novembre es va celebrar a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona la cinquena sessió del cicle “Els reptes ètics del Periodisme” per commemorar el 30è aniversari del Codi Deontològic dels Periodistes i els 25 anys de la creació del Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Els actes d’aquest doble aniversari estan organitzats conjuntament pel CIC i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, en col·laboració amb les facultats de Comunicació de les universitats catalanes i volen aportar una mirada reflexiva sobre els reptes ètics del periodisme d’avui.
Sota el títol “La bretxa de gènere: la igualtat un dret lluny de la realitat” cinc periodistes van debatre sobre les experiències i el seus punt de vista sobre el tema. El debat va concloure amb les aportacions d’una fila zero formada per acadèmics i representants d’entitats sindicals i professionals, que treballen per la igualtat de gènere en el periodisme. Estudiants de periodisme de la facultat van omplir l’Aula Magna on es va celebrar l’acte.
El degà de la facultat de Lletres, Antoni Nomdedeu, va donar la benvinguda als assistents, tot desitjant que “la igualtat no sigui només un dret sinó una realitat”. El president del CIC, Josep Carles Rius, va posar de manifest que ara hi ha moltes més dones que abans a la professió, però que “les estructures socials i el masclisme latent obliguen a les periodistes a fer moltes més renúncies que no pas als periodistes”. Finalment, en el torn inaugural, el president del Col.legi de Periodistes a la demarcació de Tarragona, Esteve Giralt, va remarca que “per aconseguir una societat més justa i igualitària hi ha d’haver dones ocupant càrrecs on es prenen les decisions” i va assegurar que el Col.legi lluita per aquesta igualtat.
El punt central de la jornada va ser el debat entre les periodistes Sara González, Núria Pérez, Sara Sans, Núria Piera i Agnès Llorens. Va moderar la taula la responsable d’ensenyaments del grau en Periodisme, Cilia Willem, que va començar centrant el debat entre la discriminació horitzontal (a les dones periodistes se’ls hi assignen temes i seccions informatives “light”, mentre que als homes escriuen de política, economia i esports) i la discriminació vertical (referida a la dificultat per ocupar càrrecs de responsabilitat).
Sara González, que va intervenir telemàticament, va posar damunt la taula que, en el cas de les periodistes, la bretxa de gènere es manifesta en les condicions laborals i també en l’assetjament a les xarxes. “Més d’un 60% de les periodistes -va dir- reben algun tipus d’aquest assetjaments; i un 20% acaba traduint-se en assetjament al carrer”. I va demanar ser exigents per combatre aquesta situació, “perquè l’assetjament i el discurs de l’odi atempten directament contra la llibertat de premsa. Busquen l’autocensura i el silenci de les periodistes”.
Al seu torn, Núria Pérez, com a directora del Diari de Tarragona, va explicar que s’ha fet un pla d’igualtat a la redacció i que és bo que les administracions s’impliquin en crear normativa en aquest sentit, perquè afavoreix el camí cap a la igualtat i fa més fàcil la contractació. Però amb això no n’hi ha prou, va dir, ja que bona part de la societat encara està estancada en els models patriarcals o masclistes. I va recordar el cas seu i de moltes dones periodistes que els cal demostrar més i millor la seva vàlua quan han hagut d’entrevistar homes amb càrrecs de responsabilitat. Finalment, es va mostrar contrariada pel nombre de vegades que li han preguntat “com t’ho faw per conciliar la vida professional i familiar des de la direcció del Diari”, cosa que mai li han preguntat a un director home.
Sara Sans va voler aportar un punt de vista positiu i va remarcar els avenços que ha vist en els últims anys, des de l’aparició del #metoo. “Aquest moviment –va dir– va significar un punt d’inflexió i ha fet prendre consciència a molta gent, també a molts homes, i això es nota en certes ocasions a la redacció”. Però si aquest és el got mig ple, la part buida són les estructures de poder que veu reticents a tot allò que és nou i per tant, “les dones encara estem obligades a portar la bandera del canvi”.
El punt de vista de la premsa local i comarcal el va aportar Núria Piera. Com a periodista i empresària va explicar que en els mitjans de proximitat hi ha moltes periodistes en càrrecs de direcció informativa, però que casi sempre hi ha un home per sobre, ja sigui com a gerent o com a directiu empresarial. Va constatar que en el seu àmbit hi ha molta flexibilitat laboral, però que només són les dones les que aprofiten aquesta circumstància per a una millor conciliació. I finalment, davant de la incorporació de dones periodistes a les seccions d’esports dels grans mitjans, Piera va explicar que aquest avenç és molt més lent en la premsa comarcal perquè en l’àmbit local hi ha encara molta reticència a pensar “que una dona et pugui explicar un partit de futbol”.
Agnès Llorens va aportar la visió de la periodista freelance, figura en la qual recau una doble discriminació: La primera és la de qualsevol periodista a tant la peça, que “es veu obligat a agafar més feina de la que pot assumir per arribar a final de mes”; la segona –va dir- és la de ser dona. Va remarcar el fet de que en moltes entrevistes laborals encara es pregunta a les dones per les seves expectatives familiars i es va mostrar sorpresa per una dada que va posar sobre la taula: “En cap institució de Tarragona i una dona ocupant el lloc de cap de premsa”.
Acabat el debat, la moderadora va donar pas als representants de la fila zero que van aportar el punts de vista de les entitats que representaven. Eren Joana Gallego, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i consellera del CIC; Víctor Merino, comissionat d’Igualtat, Diversitat i Benestar de la URV; Elena Tarifa, representació de la Federació de Sindicats de Periodistes; Verònica Israel, de la Universitat Ramon Llull, i Laia Serra, en representació del Sindicat de Periodistes de Catalunya.
