CRÒNICA DE LA JORNADA “PERIODISME, ÈTICA I CANVI TECNOLÒGIC"
La credibilitat que tenen actualment els mitjans de comunicació és la principal preocupació en el periodisme, tal i com coincideixen a dir els tres consells de premsa que hi ha a Espanya.
Amb motiu de la Jornada: Periodisme, ètica i canvi tecnològic, celebrada el passat divendres 23 de febrer a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, els presidents dels consells de premsa que ara estan funcionant a Espanya (Catalunya, Madrid i Andalusia) van tenir la ocasió de compartir, juntament amb una representació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, una taula rodona sota el títol Confiança en el periodisme: una visió des de l’ètica i l’autoregulació.
La sessió va servir per posar sobre la taula algunes de les preocupacions que afecten la professió i va ser el primer cop que els tres presidents dels òrgans d’autoregulació de l’Estat van poder intercanviar impressions sobre el funcionament de cada entitat.
En un format de preguntes i respostes, va intervenir en primer lloc Fernando González Urbaneja, president de la Comisión de Arbitraje y Quejas del Periodismo de Madrid. Com a resposta a la pregunta de Lidia Cordero, moderadora de la taula i investigadora del grup de recerca a DIGILAB, sobre el paper dels consells de premsa per augmentar la credibilitat en les notícies, Urbaneja confirma que la confiança en els mitjans s’ha deteriorat a tal nivell que “ja es creu que la premsa no té massa sentit”. El fet que la credibilitat en el periodisme sigui el major problema, als editors no els hi preocupa tant perquè “els hi preocupa més el clickbait”. Com a solució, Urbaneja afirma que els consells de premsa han d’estar presents i que “l’únic que podem fer és existir com a testimoni de que arribarà un moment en que tindran una funció”.
Per la seva banda, Josep Carles Rius, president del Consell de la Informació de Catalunya (CIC) va insistir en què la ètica periodística està combatent cada dia. Que en el nostre país tenim problemes deontològics però que el veritable periodisme compromès està al fer-ho a països com Mèxic o Palestina, perquè “hi ha llocs on et va la vida per informar”.
Rius remarca el compromís que ha de tenir el periodisme amb la democràcia perquè “dona la sensació de que a moltes empreses periodístiques no els preocupa”. I davant d’això el més important és cooperar, referint-se al paper dels consells de premsa: “Els consells han de ser un referent ètic i cooperar”. Insisteix a més en que “tot és una xarxa i cal mentalitzar a la societat perquè sense periodisme no hi ha democràcia i sense democràcia no hi ha periodisme”, un fet que ja van remarcar el CIC, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i les universitats catalanes amb estudis de periodisme quan van avisar en un comunicat conjunt de 2023 de que el periodisme estava en perill davant de pràctiques com el clickbait i demanaven un cop més l’autoregulació i que aparents mitjans que en realitat no ho són no rebessin diners públics. En aquest sentit, destaca que si els mitjans se sustenten amb diners públics, “no pot ser que trenquin amb el Codi Deontològic” i que les administracions no poden seguir finançant segons quins mitjans.
En representació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, va intervenir a la taula rodona la consellera i secretària Laura Pinyol Puig, citant que al marge de les subvencions que reben els Mitjans, també es donen casos com el d’Endesa, que va fer una campanya publicitària simulant les portades de tots els diaris per anunciar el seu producte. “Hi ha una contradicció”- afirma- “entre enviar a periodistes a cobrir conflictes i desprès acceptar segons quines campanyes publicitàries”, perquè això afegeix desinformació i fa perdre la credibilitat dels Mitjans.
Per últim, en el torn del president de la Comissió de Deontologia i Garanties del Col·legi Professional de Periodistes d’Andalusia (CPPA), Juan Carlos Suárez Villegas parla també de la desprotecció del periodista professional davant de l’intrusisme i que això crea una “desmoralització del periodista”. Per això, creu important reforçar la figura del professional i ”crear una consciència corporativa i professional per recuperar la credibilitat del periodista” .
En aquest sentit, planteja que els consells de premsa “no mantenen una comunicació eficaç per dinamitzar les situacions que evitin el conflicte professional”. “És un diàleg de sords”, assenyala, i això porta a una relació que crea una situació de debilitat endèmica de la professió.
Així doncs, Suárez aposta per la tasca pedagògica dels periodistes, que no només han d’informar sinó també formar a la ciutadania i els consells de premsa poden tenir un paper sobre aquesta ciutadania per crear una consciència crítica.
Tots els consells de premsa representats a la taula rodona van coincidir en el poc coneixement que es té d’aquests òrgans d’autoregulació.
Segons el president de la Comisión de Arbitraje y Quejas de Madrid això passa perquè “estem aïllats” i cal que les resolucions dels Consells es combinin i coordinin també amb la universitat.
Seguint aquest fil, Josep Carles Rius, President del CIC, creu que “els diaris necessiten guanyar confiança” i que és important “cuidar l’ànima del diari”. Per això, els consells de premsa poden ser el principal aliat però ells han de complir amb el Codi Deontològic perquè és el pacte que es va fer. Els mitjans han de buscar maneres per recuperar-se d’aquesta crisi d’ingressos que pateixen però la base ha de ser la ètica per recuperar la confiança.
En aquest aspecte, diu Laura Pinyol que els mitjans han de pensar també en el públic jove perquè ells tenen “la noció de ser consumidors d’informació però no es relacionen amb cap mitjà en concret” perquè funcionen d’una altra manera, i per exemple Tik tok els “tritura la informació en trenta segons per fer-la digerible”.
I, posant èmfasi precisament en les xarxes socials, Urbaneja posa l’exemple de la tècnica del judo perquè en periodisme “cal usar nous formats que vagin al nostre favor”, diu, “copiant per exemple el treball de les xarxes socials” .
És un repte, diu Rius en conclusió, no només per a periodistes, sinó per tota la societat (professors, pares, polítics…), el formar a aquests joves perquè treguin el major profit de les xarxes, perquè l’objectiu es que s’informin, però no desinformin.
Un cop finalitzada la taula, i amb un ambient distès desprès de les intervencions del públic assistent, va tenir lloc la segona taula rodona dedicada a Periodisme i tecnologia: nous reptes i perfils professionals.
Van intervenir com a ponents Blanca Perelló Fernández, periodista i membre de l’equip de verificació de Newtral; Josep Mª Ganyet, enginyer informàtic expert en IA i Professor a la UPF; Laura Aragó, periodista de dades a La Vanguardia i Strait Times (Singapur); i Karma Peiró, Periodista especialitzada en les tecnologies de la informació i la comunicació. Les seves exposicions es van centrar sobretot en la funció dels fact-checkers o verificadors de notícies i en la implantació de la Intel·ligència Artificial en el periodisme i com aquesta tecnologia està evolucionant.
El moderador de la taula va ser David Puertas Graell, investigador del grup de recerca DIGILAB a Blanquerna FCRI – Universitat Ramon Llull, que va presentar el projecte Media Councils in the Digital Age que estan desenvolupant.
