Sota la premissa de constituir un procés col·lectiu per construir un periodisme més responsable, basat en  la reflexió sobre els reptes ètics de la professió, els Debats Oberts del Consell de la Informació de Catalunya i del Col·legi de Periodistes s’han erigit, aquest 1 i 2 d’octubre, com el camí que ha de portar als professionals de la informació i la comunicació cap al VII Congrés de Periodistes, una fita que se celebrarà el 7 i 8  de novembre al recinte CaixaFòrum de Barcelona i que ha de servir, en darrera instància, per actualitzar el Codi Deontològic de Periodistes de Catalunya.

Aquest procés de reflexió s’ha basat en les conclusions i resultats dels quatre estudis de recerca presentats sobre desafiaments claus del periodisme: els discursos d’odi, l’autorregulació i confiança en els mitjanrs, el canvi climàtic i el tractament del suïcidi. 

 L’última revisió de —com alguns professionals anomenen— la ‘Carta Magna’ dels periodistes, va tenir lloc al VI Congrés de Periodistes, celebrat l’any 2016. En aquest sentit, l’actualització del Codi es planteja vital ja que es tracta del document que orienta i defineix els periodistes com a professionals de la informació, donat que “ser periodista és acostar-se a la veritat dels fets amb honestedat, independència i responsabilitat, en defensa d’un dret fonamental com el dret a la informació“, en paraules del Degà del Col·legi, Josep Maria Morros, qui va inaugurar l’acte, juntament amb el president del CIC, Josep Carles Rius. Els annexos que s’afegeixin, ha dit Rius, tenen una doble funció: “establir un marc ètic i aportar un recurs pedagògic” per tractar aquests desafiaments.

El primer informe en ser presentat ha sigut un Treball de Final de Grau (TFG) amb metodologia Aprenentatge per Servei (ApS), elaborat pels periodistes Àlex Álvarez i Jordi Vidal i supervisat pel professor de la Universitat Autònoma Luiz Peres, sota el títol de “Els discursos d’odi i l’impacte en el periodisme i els mitjans”. Un estudi sobre l’extrema dreta i els discursos d’odi que desenvolupa una anàlisi qualitativa del contingut de les queixes rebudes pel CIC des del 1997 i fins el 2024, a més d’una argumentació de les reflexions adoptades per l’òrgan autorregulador el 26 de juny del 2023, relatives a la cobertura mediàtica de les formacions d’extrema dreta. La definició del terme ‘discurs d’odi’ recollida a l’estudi, tal i com ha anunciat Rius al tancament de l’acte, es proposarà que s’incorpori al contingut del Criteri 12 del Codi. A l’inici de la ponència d’Álvarez i de Peres, el tutor del treball ha proporcionat una explicació sobre què és el discurs d’odi: “Són tots aquelles manifestacions que produeixen un tipus de violència cap a un grup social minoritzat”. A més, d’aquestes reflexions argumentades, el jove periodista ha extret cinc grans impactes de l’extrema dreta cap a la democràcia: en la llibertat de premsa, en la polarització del discurs públic, en les comunitats vulnerables, en la pèrdua de la credibilitat cap als mitjans i en els mateixos reptes ètics cap al periodisme. En aquest sentit, davant el discurs d’odi, Rius ha defensat que “el periodista ha de ser militant”.

A continuació, el professor i investigador del Grup Digilab Jaume Suau ha presentat l’estudi “Confiança en les Notícies, Autoregulació i Pseudomitjans”, un informe que presenta els resultats d’una enquesta a escala espanyola amb l’objectiu d’analitzar els factors que han generat la desafecció dels ciutadans cap als mitjans. Suau ho complementa amb entrevistes a membres de consells de premsa europeus per “explorar les solucions que es poden impulsar des de l’autoregulació periodística per fer front a la desinformació i a la polarització social”. Segons el docent, “els ciutadans, especialment els més joves, assignen nivells similars o més alts de confiança cap a les fonts d’informació no periodístiques”, com els creadors digitals de continguts. Pel que fa als conceptes de ‘pseudomitjans’ o ‘mitjans hiperpartidistes’, “alguns consells de premsa els utilitzen per descriure plataformes que imiten al periodisme sense complir amb l’estàndard, mentre que altres rebutgen el terme com a subjectiu i limitant per a la llibertat d’expressió”. El president del CIC ha apostat per la coregulació i ha remarcat que “ara tenim una ocasió única que és l’aplicació del Reglament de Llibertat de Mitjans“, i ha demanat a la CNMC, amb el Subdirector d’Audiovisual José Ángel García present a la fila zero, una responsabilitat per aplicar l’ordenança comunitària.

Seguidament, la periodista i col·laboradora de l’Ara, Elisenda Forés ha exposat el seu estudi “Com comunicar la crisi climàtica? Estat de la qüestió i recomanacions deontològiques per a periodistes”, en què repassa els impactes del canvi climàtic a Catalunya des de les àrees de la salut, l’economia, les migracions i el medi ambient. Com a punt clau, gràcies a diverses entrevistes a experts, també assenyala les mancances de les cobertures periodístiques actuales vinculades a la problemàtica i conclou amb onze recomanacions per guiar els professionals de la informació en la cobertura de la crisi climàtica. Entre aquestes bones pràctiques per a periodistes, Forés indica que cal “acabar  amb la promoció i el blanqueig d’empreses causants de la crisi, generar acció i no pas compassió, evitar el discurs únic de catàstrofe i aportar recursos visuals capaços de narrar —com els mapes mentals o les infografies—“, entre d’altres orientacions professionals. El president Rius ha valorat la proposta com “una declaració de principis perquè és un tema que està en primera línia” i el degà Morros, a l’inici de l’acte, ha declarat que la qüestió planteja l’obligació moral del periodista d’explicar la crisi climàtica amb claredat, “evitant la falsa simetria que dona dóna veu al negacionisme i buscant narratives que empoderin la societat”.

Per últim, ja el dia 2 d’octubre,  la consellera del CIC i professora de la Universidad Internacional de la Rioja Rebeca Pardo ha presentat la seva proposta d’annex per incorporar al Codi, inclosa al seu estudi “Com informar sobre el suïcidi? Estat de la qüestió i recomanacions deontològiques per a periodistes”. Les recomanacions sobre com informar d’aquest tema han evolucionat els darrers anys amb l’objectiu de prevenir aquesta problemàtica de salut pública i reduir l’estigma associat. Per aquest motiu, Pardo analitza les guies sobre aquest tema elaborades per entitats a nivell global, així com els codis professionals recollits a la base de dades de Press Councils. I, com a punt clau, d’igual manera que el darrer estudi presentat el dia anterior, s’identifiquen les principals preocupacions en les cobertures periodístiques d’avui en dia i es recullen les recomanacions amb més consens internacional per guiar els professionals del periodisme. Entre algunes recomanacions presents al decàleg, destaquen el tractament general del suïcidi com un problema de salut pública evitable; la presència d’informació sobre on i com buscar ajuda; evitar la simplificació de les causes i l’enumeració dels detalls; eludir els titulars, portades, espais destacats i continguts reiteratius; tenir cura del llenguatge emprat, evitant la normalització, romantització o glorificació del suïcidi i, entre d’altres, tenir especial consideració amb algunes situacions excepcionals com els suïcidis després de cometre un assassinat. 

Entre la fila zero d’aquest estudi, en la que han participat entitats i experts, s’hi han assegut la S.P i la R.G, dues supervivents de temptatives de suïcidi que han vingut amb l’Ariadna Rogero, responsable de comunicació de l’entitat Obertament. “Quan una persona fa una temptativa de suïcidi és perquè l’única solució que creu per deixar de patir és la mort. Si es parlés més de l’objectiu de deixar de patir i d’alternatives, potser no s’hauria de parlar de suïcidi, que al cap i a la fi és el mitjà, no l’objectiu”, ha opinat S.P. . Per la seva banda,  R.G. ha explicat la seva experiència en el tractament amb els mitjans: “Quan he parlat amb els mitjans, m’he sentit respectada per part del periodista que intentava entendre què havia passat, la qual cosa m’ha fet sentir bé. […] Què passa quan ho fas públic? La gent que et coneix, et truca i et diu que tenen pensat llevar-se la vida, motiu pel qual volen parlar amb tu, però sense dramatismes. Aquesta necessitat de parlar de la ideació suïcida sense dramatismes és molt important i és preventiu saber com parlar-ne”.

En definitiva, segons el degà del Col·legi de Periodistes, Josep Maria Morros, es tracta “d’una problemàtica amb xifres colpidores” ja que, a escala mundial,  moren, aproximadament, 800.000 persones, i només a l’estat espanyol es van comptabilitzar 3846 morts per aquesta causa al 2024 (INE), sent la primera raó de mort no natural entre els joves de 15 i 29 anys. 

“Des del periodisme hem d’aportar un factor d’acompanyament. […] És imprescindible l’aliança entre la universitat, les entitats, els periodistes, les persones que han ofert testimoni…  L’única manera de trencar l’estigma i el dolor és treballar conjuntament”, ha recordat Rius durant la cloenda.

Si no vas poder assistir a aquests Debats, pots recuperar totes les intervencions al canal de Youtube del Col·legi de Periodistes.