La Sindicatura de Comptes va adreçar una queixa al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) per diferents informacions publicades els mesos de maig i juny al diari El País. Segons la Sindicatura, són “derivades d’una filtració a l’esmentat diari de documents de treball de l’any 2006 que es trobaven sota el deure secret i que han provocat un greuge contra la honorabilitat professional de la Sindicatura de Comptes en no haver-se contrastat, per part del diari ni dels periodistes que signen les notícies, la informació rebuda i en haver-la alterat i plantejat de tal manera que de la seva lectura es deriva de forma clara i intencionada una continua ofensa a la institució”.
La Sindicatura considera com agreujant el fet que “amb motiu de les referides publicacions el síndic major va trametre una carta en la que es feia front a les notícies publicades els dies anteriors i que acusaven a la Sindicatura d’ocultar un suposat informe de fiscalització i en la que es posava de manifest que aquesta informació, no s’havia contrastat degudament per part del diari El País amb la institució”.
La Sindicatura creu vulnerats els criteris 2 i 4 del Codi Deontològic “en publicar al diari uns articles que de manera tendenciosa acusen a la institució d’haver ocultat documents quan la realitat ha estat que aquest document no es va fer públic perquè el Ple no el va aprovar”.
La Sindicatura de Comptes el 31 de juliol va adreçar al CIC una ampliació de la queixa, motivada per unes noves informacions de El País el 30 de juliol. En aquest cas, consideren que la informació està tergiversada novament. L’ampliació de la queixa, a banda dels greuges a la Sindicatura i al ex cap dels serveis jurídics, planteja la possible vulneració pel diari El País del criteri 2 del Codi Deontològic.
Sense resposta del diari
El Consell de la Informació va sol·licitar les al·legacions pertinents a la direcció del mitjà en dues ocasions, sense que hi hagués resposta.
Acord del CIC
1.- L’ús d’informacions procedents de filtracions és moltes vegades la base del periodisme d’investigació.
2.- Una altra cosa fora que els reporters d’ “El País” haguessin obtingut aquest material emprant mètodes il·lícits com ara el robatori, la invasió d’un lloc privat o no obert al públic, l’ús d’ulleres de llarga vista, el suborn o el pagament de diners a canvi de la informació. En el cas concret de la Sindicatura de Comptes, més aviat sembla que hi ha hagut una manca de diligència interna pel que fa a la custodia de documents(diligència exigida reiteradament pel Tribunal Europeu de Drets Humans al llarg de la seva jurisprudència relativa a secrets oficials i documents confidencials) i la protecció de la normativa reguladora de la institució. D’altra banda, en tractar-se d’un òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, sembla que hauria d’extremar la transparència i fer-ne ús de la web per corregir o rebatre les informacions aparegudes que cregui incorrectes.
3.- El tema sobre el document filtrat motiu de la queixa ve de lluny, atès que “El Periódico de Catalunya” ja es referia a l’ agost del 2005 a un informe de la Conselleria d’Economia de la Generalitat que desvetllava irregularitats en les activitats del llavors alcalde de Lloret, senyor Crespo, informe que el Govern va passar a la Sindicatura de Comptes sense que es registrés cap queixa contra la seva publicació, així com tampoc els comentaris ad hoc del periodista Josep Maria Ureta.
4.- El CIC no troba que “El País” hagi vulnerat els criteris 2 (en cap dels supòsits plantejats) i 4 del Codi Deontològic. En canvi, sí que considera parcialment ignorat un principi periodístic universal en no haver contrastat les primeres informacions amb la Sindicatura, una premissa sempre a tenir en compte. D’altra banda, va publicar la carta de rectificació de la Sindicatura, però editada, de manera que va ometre la queixa sobre aquest particular. En aquest punt, es considera que no s’ha respectat degudament la veracitat de la informació, que exigeix una actuació diligent als professionals dels medis, ja que no s’ha precisat la naturalesa de la informació inicial publicada, la qual cosa pot conduir a apreciacions no idònies en els lectors de la informació esmentada.
