Sota el títol Periodisme en defensa de la dignitat de les persones, el dimecres 16 de novembre es va celebrar a la facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull (URL) la quarta sessió del cicle Els reptes ètics del Periodisme, que commemora el 30è aniversari de la promulgació del Codi deontològic dels periodistes i els 25 anys de la fundació del Consell de la Informació de Catalunya(CIC). En el transcurs de l’acte es va debatre sobre com s’ha d’informar dels temes referits a la salut mental de les persones i si cal revisar la prevenció que el periodisme ha mantingut fins ara a l’hora de parlar del suïcidi, per evitar, a la societat, un efecte mimètic.
En nom de les entitats organitzadores, van donar la benvinguda als assistents el degà de la facultat de Comunicació de la URL, Josep Lluís Micó, el secretari general del CIC, Josep Rovirosa, i la vicedegana del Colegi de Periodistes (CPC), Núria de Josè. Micó es va mostrar satisfet per acollir l’acte, perquè “la reflexió sobre la ètica està al centre en tots els estudis de la nostra universitat”. Rovirosa va animar als estudiants a fer seu el debat per poder sentir-se també seu el Codi deontològic i adaptar-lo en el futur, si cal, a les noves necessitats del periodisme. De José va posar l’accent en els documents que el Col.legi elabora periòdicament sobre el tractament periodístic dels temes d’actualitat i va posar en valor el lligam que el Col.legi i el CIC han establert amb les universitats del país.
A continuació, i com a moderadora de la taula rodona central de l’acte, la directora del grau en Periodisme de la URL, Patrícia Coll, va presentar els ponents, les periodistes Carla Turró, Sara Muñoz i Marta Arrufat i el psicòleg Roger Ballescà.
Turró va posar l’accent en que, davant les informacions on cal parlar del dolor de les persones, la periodista ha de tenir sensibilitat i empatitzar amb la gent que pateix, entendre i explicar el context de la informació i, sobre tot, no deshumanitzar les víctimes del patiment. “Els periodistes -va explicar- hem de aprendre a ser forts davant les situacions de dolor”, perquè només així els podrem explicar.
Sara Muñoz, en to d’autocrítica, es va preguntar si els periodistes, ara mateix, estem fiscalitzant prou les promeses de que caldrien més recursos per salut, i en especial, per la salut mental, fetes per les administracions durant la pandèmia. I pel que fa al tractament de les informacions sobre persones amb malalties, va dir que cal que el periodista sigui empàtic però també molt crític i que contrasti molt bé allò que publica.
Marta Arrufat va coincidir en les aportacions de les periodistes que la van precedir i va posar l’accent en la pregunta que cal fer-se a l’informar sobre temes de salut: què aporta aquesta notícia a la societat?, per què li serveix? I ho va resumir dient que les notícies no han de ser útils pels protagonistes sinó per la societat.
Les tres periodistes van estar d’acord en que s’ha de vigilar molt en no estigmatitzar ni les malalties mentals ni qui les pateix i, pel que fa al tractament del suïcidi, també van coincidir en què cal parlar-ne com a fet social i com a causa principal de la mort en adolescents. Roger Ballescà, com a psicòleg expert, va reconèixer que aquest fet no es pot silenciar i que cal parlar del suïcidi, però no de suïcidis.
Per explicar les particularitats de les malalties mentals, Ballescà les va qualificar d’intangibles (no hi ha un òrgan del cos afectat), de visualitzables només a través de la relació amb els altres, d’estigmatitzadores (fins i tot més que les malalties infeccioses) i que produeixen sensació de vergonya, culpa i sentiments invalidants a qui les pateix. Per això, va aconsellar als periodistes que siguin rigorosos en les informacions sobre aquests temes, que tinguin molta cura a l’hora de titular i de mostrar-ne imatges, que donin només les dades rellevants dels fets noticiables i que tinguin molt present que no es poden assignar comportaments patològics a grups o col·lectius per temes de salut mental. Per demostrar fins a quin punt els problemes derivats de la salut mental estigmatitzen a persones i a col·lectius va posar el següent exemple: La superació de qualsevol patologia pot ser motiu d’orgull personal i de reconeixement per part dels altres en la nostra societat; i, en canvi, quan coneixem algú que ha pati un problema de salut mental, encara que l’hagi superat, tots ens posem en guàrdia.
Acabades les intervencions, hi va haver un animat debat en el que hi van participar estudiants i, sobre tot, els representants de les diferents entitats convidades a la fila zero: Metges de Catalunya, Salut Mental Catalunya i l’Associació Catalana per la Prevenció del Suïcidi.
