La seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona ha acollit aquest dimarts, a les 9.00 hores, la jornada “El periodisme enfront de la desinformació: recerques i Codi Deontològic”, un espai de reflexió coorganitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC). L’acte, inaugurat pel degà del Col·legi, Joan Maria Morros, i pel president del CIC, Josep Carles Rius, ha servit per posar sobre la taula els principals reptes ètics que afronta la professió en l’entorn digital contemporani.
En el marc d’aquesta jornada s’han presentat les cinc recerques que componen l’informe “Ètica i informació en temps d’incertesa: radiografia de l’ecosistema mediàtic català”, un ambiciós estudi interuniversitari en què han participat equips investigadors de quatre universitats catalanes: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Els resultats s’han exposat a través de les intervencions de Santiago Giraldo (UAB), Ruth Rodríguez (UPF), Marta Montagut (URV) i Sònia Herrera (UOC). Per la seva banda, l’investigador Eloi Camps, també coautor del treball, no ha pogut assistir a l’acte.
Per a tots aquells professionals, investigadors o ciutadans interessats a aprofundir en les dades, l’estudi complet està disponible a la nostra web. El podeu trobar directament accedint al menú desplegable ‘Ètica periodística’, dins de la secció ‘Documents i estudis sobre ètica periodística’, o al següent botó.
Continguts de l'estudi
La recerca ofereix una profunda anàlisi sobre els mecanismes de difusió de les notícies falses, les noves narratives digitals i la desconfiança ciutadana, estructurada en diversos eixos clau. En primer lloc, s’examina l’ecosistema de la desinformació i el descrèdit mediàtic, analitzant fenòmens com el periodisme ASAP (on la immediatesa redueix el temps d’investigació), l’impacte del clickbait, la polarització i el conegut com a “periodisme de trinxera”, una pràctica on la informació es posa directament al servei de la ideologia. Aquesta degradació del panorama periodístic es tradueix en una caiguda dràstica de la confiança en les notícies, que se situa en un baix 33% a Espanya, i provoca un clar allunyament de la ciutadania respecte a les fonts tradicionals.
Així mateix, l’estudi revela com l‘edat, el gènere i el nivell de formació influeixen davant les mentides. Els joves d’entre 18 i 29 anys s’informen principalment a través d’Instagram, TikTok o YouTube, atorgant més credibilitat als creadors de contingut que als mateixos periodistes. Aquest col·lectiu mostra serioses dificultats per destriar la veritat de les falsedats, una problemàtica que es repeteix en la població sènior de més de 70 anys amb un menor nivell d’estudis. En contraposició, les dades demostren que un major nivell formatiu actua com un autèntic tallafoc a l’hora de no creure ni compartir desinformació.
D’altra banda, l’informe posa el focus de manera alarmant en la desinformació de gènere (gendered disinformation). Es detecten campanyes masclistes coordinades en espais digitals com la “masclosfera”, les quals busquen erosionar els drets de les dones i silenciar les veus públiques femenines mitjançant el ciberassetjament i l’ús d’eines d’intel·ligència artificial generativa per a crear deepfakes sexualitzats. Aquesta manipulació també es trasllada a l’àmbit del negacionisme i l’obstruccionisme, on es radiografia l’ús emocional de falses teories —com va passar durant la pandèmia de la Covid-19— i el creixement de perfils polítics i think tanks que fan servir la mentida de manera deliberada per frenar les agendes climàtiques globals.
Finalment, el treball aborda el paper de la intel·ligència artificial, la verificació i l’auge dels influenciadors polítics. Tot i que la IA es veu amb recel per part dels professionals, la ciutadania en tolera l’ús com a eina de suport. Malgrat això, el 83% de la població continua considerant els periodistes humans més fiables que els algorismes a l’hora de verificar continguts, tot i que Catalunya lidera el nivell de credibilitat estatal (amb un 37%) de la informació verificada mitjançant IA. L’impacte d’aquests nous actors digitals es categoritza des d’una perspectiva ètica, diferenciant clarament els Commentators —perfils activistes i d’agitació política que sovint perverteixen els codis deontològics per monetitzar la confrontació i la viralitat— d’altres figures com els informadors, els explicadors o els especialistes, que ajuden a divulgar continguts de manera més constructiva en l’entorn digital.
Manifest contra la desinformació i l'odi
Com a preàmbul necessari a aquesta jornada, el Col·legi de Periodistes i el Consell de la Informació de Catalunya han llançat el manifest conjunt “Compromís del periodisme contra la desinformació i el discurs d’odi”.
El text neix com una crida a la resistència i a l’acció proactiva davant les ofensives reaccionàries que amenacen el sistema democràtic i la convivència mitjançant missatges xenòfobs, masclistes i discriminatoris cap als col·lectius més vulnerables.
Podeu llegir el text íntegre del manifest a través de l’enllaç. A més, a continuació pots recuperar la sessió completa.
