NOTA DE PREMSA
Un informe deontològic de la Comissió d’Arbitratge recomana la incorporació de persones amb discapacitat a l’exercici professional del periodisme
-A Espanya hi ha més de 4 milions de persones amb discapacitat i 80 a Europa
-L’ Informe reconeix l’important paper dels mitjans en el procés d’integració social d’aquest col·lectiu
-Aconsella vies de relació fluids entre els mitjans i les organitzacions representatives de la discapacitat.
-Recull Codis de bones pràctiques que recomanen evitar el llenguatge discriminatori i estigmatitzat
– Inclou decàleg CERMI que recomana reflectir les notícies de persones amb discapacitat amb normalitat
-La Comissió d’Arbitratge ha dictat 5 resolucions relacionades amb la discapacitat
-El Codi Deontològic de la professió periodística recull el deure d’extremar el zel en el respecte als drets dels més febles i discriminats
La Comissió d’Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme ha elaborat un informe sobre Medios de Comunicación y Discapacidad en el qual reconeix l’important paper dels mitjans en el procés d’integració de les persones amb discapacitat i recomana la incorporació d’aquestes a l’exercici professional del periodisme i una major relació entre els mitjans i les organitzacions representatives de la discapacitat.
Amb la finalitat d’aconseguir un millor tractament informatiu dels problemes que afecten les persones amb discapacitat, la Comissió d’Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme, una iniciativa de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) com a òrgan d’autocontrol deontològic de la professió periodística, ha elaborat un informe amb el qual pretén col·laborar a reflexionar sobre el paper que els mitjans exerceixen en la inclusió social d’aquest important col·lectiu.
A Espanya hi ha prop de quatre milions de persones amb discapacitat, el que suposa que aproximadament un 10% de la població té algun gènere de discapacitat i, d’elles, el 74,0% (2,8 milions) té dificultats per realitzar les activitats bàsiques de la vida ordinària.
Aquest important col·lectiu, més les seves famílies i cercles pròxims, estan molt sensibilitzats i interessats en el tractament que els mitjans de comunicació fan sobre aquesta qüestió. I defensen els seus drets a través de més 7.000 associacions i entitats integrades en el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), una plataforma de representació, defensa i acció d’aquest col·lectiu.
A nivell europeu, hi ha més de 80 milions de persones amb discapacitat que estan integrades en l’organització no governamental EDF (European Disability Forum) que s’encarrega del seguiment de totes les iniciatives comunitàries i de proposar directives i reglaments que assegurin la seva plena integració.
Les queixes presentades davant la Comissió d’Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme, relacionades directament amb la discapacitat van portar a l’esmentada Comissió a la decisió d’unificar criteris tant des del punt de vista legal com referencial per arbitrar les queixes dels que es consideren afectats per determinats comportaments informatius dels mitjans de comunicació. De les 122 resolucions que ha realitzat la Comissió, 3 han estat referides a persones autistes, 1 a un menor dependent i una altra a un malalt mental. En dues d’elles, es va apreciar la vulneració del Codi Deontològic de la professió periodística.
Per tal d’unificar criteris, l’informe recull tant la normativa nacional -des de la Constitució a l’última regulació dels drets de les persones amb discapacitat de 2013- com la internacional, especialment, les recomanacions de la Convenció Internacional de Nacions Unides de 2006 que va suposar un “canvi paradigmàtic” de les actituds i enfocaments respecte de les persones amb discapacitat i que va establir, entre altres coses, l’obligació ètica dels mitjans de comunicació de col·laborar a la visibilitat ia la plena integració d’aquest important segment social. En el seu article vuitè, la Convenció fixa els criteris i els objectius que han d’emmarcar l’estratègia de relació entre els mitjans i les organitzacions representatives de la discapacitat.
L’informe fa referència també a treballs sobre codis de bones pràctiques per adequar els tractaments informatius i el llenguatge a les peculiaritats de les diferents discapacitats i destaca, entre altres recomanacions, l’abandonament de l’enfocament caritatiu o victimista per centrar-se en els veritables problemes que afecten les persones amb discapacitat com a ciutadans de ple dret; donar-los veu com a ciutadans independents i protagonistes de les seves pròpies vides o evitar el llenguatge discriminatori i estigmatitzant, com els adjectius minusvàlid o incapaç.
També inclou una mena de decàleg del CERMI que resumeix les reivindicacions més importants de les organitzacions representatives a favor de la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Entre d’altres plantejaments, defensa que els mitjans, en tractar una notícia o una imatge relacionada amb aquest col·lectiu, han de reflectir amb la més absoluta normalitat.
Al·ludeix a la memòria anual que el CERMI ve elaborant des de 2008, en la qual realitza un seguiment a Espanya de l’aplicació de la Convención Internacional sobre los Derechos Humanos de las Personas con Discapacidad de Naciones Unidas. Des de llavors, s’han recollit setze denúncies de vulneració dels drets humans de les persones amb discapacitat interposades per les organitzacions representatives o bé per particulars. La majoria de les presumptes vulneracions van ser causades en programes de televisió no informatius, i per tant no atribuïble als professionals de la informació, sinó a guionistes o presentadors. Els temes objecte de denúncia van des de la utilització indeguda de termes o vocables ofensius, la no utilització de llengua de signes a les televisions públiques o la burla o menyscabament de la dignitat de les persones amb discapacitat.
Aquests informes sobre Vulneració de la Convenció de Nacions Unides sobre Drets Humans i Discapacitat, elaborat pel CERMI, juntament amb les resolucions de la Comissió d’Arbitratge, Queixes i deontologies del periodisme són els dos instruments de què es disposa a Espanya per conèixer el nivell d’exigència i el comportament dels mitjans de comunicació respecte a la discapacitat.
Les queixes presentades en aquesta Comissió es fan en base a l’incompliment del Codi Deontològic de la professió periodística, aprovat per la FAPE el 1993, que declara que el periodista extremarà el seu zel professional en el respecte als drets dels més febles i els discriminats i que per això, ha de mantenir una especial sensibilitat en els casos d’informacions o opinions de contingut eventualment discriminatori o susceptibles d’incitar a la violència o a pràctiques humanes degradants.
L’informe sobre Mitjans de Comunicació i Discapacitat elaborat per la Comissió d’Arbitratge, Queixes i Deontologia conclou que els mitjans, com a instruments d’informació, divulgació i generació d’opinió, tenen un paper preponderant en el procés d’integració de les persones amb discapacitat. I assegura que, més enllà de l’àmbit estrictament informatiu, els mitjans, molt particularment els audiovisuals, a través dels continguts d’oci i entreteniment, tenen una dimensió extraordinària en la creació de pautes de comportament social que repercuteixen molt directament en la imatge de les persones amb discapacitat, tot i que reconeix que aquest no és l’abast d’aquest informe que es limita òbviament als aspectes informatius derivats de l’exercici de la professió periodística.
L’informe conclou amb el reconeixement de l’important paper dels mitjans en el procés d’integració de les persones amb discapacitat com a instruments d’informació, divulgació i de generació d’opinió.
En segon lloc, aconsella que s’estableixin vies de relació més fluids i professionals entre els mitjans i les organitzacions representatives de la discapacitat, tenint en compte l’important paper que els mitjans juguen en els processos d’inclusió.
Finalment, recomana la incorporació de persones amb discapacitat a l’exercici professional del periodisme, mitjançant la disponibilitat dels instruments i de les ajudes tècniques necessàries que les noves tecnologies faciliten
