Suïcidi a Sallent
Expedient núm. 4/2023*: La senyora M. M. envia una queixa al CIC amb relació al tractament fet al programa Planta Baixa de TV3 per les periodistes Rebeca Carranco i Agnès Marquès sobre el doble suïcidi ocorregut a Sallent.
*Expedient amb dos vots particulars que figuren al final de la certificació
Planta Baixa – TV3 23 de febrer de 2022 https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/planta-baixa/cas-sallent-una-de-les-bessones-se-sentia-noi/video/6205356/
24 de febrer de 2022 https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/planta-baixa/cas-sallent-el-bullying-pren-forca/video/6205603/
ACORD:
No s’ha vulnerat el Codi Ètic en l’article 1 sobre el deure “d’informar de manera acurada i precisa”.
“El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.”
Ara bé, és possible que, mínimament coneixedors del tema de fons transgènere, s’hauria pogut ser més delicat i afegir en algun moment de la informació el dubte sobre el tractament a emprar o alguna altra fórmula similar que mostrés més mirament cap aquesta faceta tan personal de la víctima. Però, malgrat aquest matís, no es veu una mala praxi ni una actitud negligent o irrespectuosa.
Tractament informatiu en la detenció d’una persona d’interès públic
Expedient núm. 6/2023: Escrit de queixa del sr. G.G. sobre les informacions de diversos mitjans de comunicació al voltant de la detenció del seu fill pel tractament que han donat del seu cas, fet que considera que podria vulnerar el Codi Deontològic.
ACORD:
No s’observa que els mitjans en paper o digitals que s’han analitzat en la difusió de la detenció i empresonament del Sr. MG hagin infringit la presumpció d’innocència o hagin vulnerat el dret a la intimitat.
Violació en un centre comercial de Badalona
Expedient núm. 7/2023: Escrit del Síndic de Greuges en relació al tractament que La Vanguardia va fer de la violació d’una nena d’11 anys per part d’un grup d’adolescents menors d’edat en un centre comercial de Badalona. En la carta el Síndic mostra la preocupació per la possible vulneració de la intimitat i els drets de la menor (criteri 11 del Codi Deontològic) al mencionar l’origen migrant de la família.
ACORD:
El Consell de la Informació considera que La Vanguardia ha vulnerat el Criteri 11 del Codi Deontològic de protecció dels drets del menor en citar la procedència de la família de la noia agredida a Badalona. I la majoria dels diaris i mitjans citats incompleixen la recomanació de l’Annex F relativa a la menció de l’ètnia dels presumptes agressors.
En general, el CIC insta tots els mitjans de comunicació a ser especialment curosos quan es tracta de menors, als que cal protegir per sobre els interessos legítims de l’audiència a la informació.
(pendent revisió d’expedient) Expedient núm. 8/2023: Escrit de queixa del sr. R. D. en representació de l’entitat IMPULSORS REPÚBLICA CATALANA sobre el programa emès per Ràdio Sant Vi, “L’Alcalde Respon” del 10 de març de 2023, per considerar que vulnera diversos punts del Codi Deontològic en la entrevista feta a l’alcalde i de la qual no se’ls hi va donar a l’entitat el torn de rèplica sol·licitat.
Ús del qualificatiu ultradreta per descriure una entitat
Expedient núm. 9/2023: Escrit de queixa de la sra. I.F, en representació de l’associació Impulso Ciudadano, per una notícia publicada a El Punt Avui el dia 28 de març de 2023 i titulada: “El Suprem torna a prohibir la llibertat d’expressió en el balcó de la Generalitat” que consideren que podria vulnerar els criteris 1 i 2 del Codi Deontològic.
ACORD:
Una vegada analitzada la informació objecte de la queixa presentada per la senyora I.F. en
representació de l’entitat Impulso Ciudadano, es considera que l’ús del qualificatiu
d’”ultradreta” al segon paràgraf de la informació publicada per El Punt Avui el 28 de març de
2023 podria ser poc adequat i innecessari, ja que no aporta cap element informatiu i podria
vulnerar els criteris 01 i 02 del Codi Deontològic.
El fet que el mitjà no hagi presentat al·legacions i explicacions sobre l’ús del qualificatiu a
l’hora de referir-se a l’entitat, però, dificulta la interpretació de la ponència.
Continguts polítics patrocinats
Expedient núm. 10/2023: Escrit de queixa del sr. J.O. en representació d’ERC Bellaterra per un programa de TV Sant Cugat emès el 6 de febrer per entendre que s’han pogut vulnerar els criteri 1, 6 i 7 del Codi Deontològic i que s’està fent publicitat electoral encoberta.
ACORD:
TV de Sant Cugat ha vulnerat el punt 7 del Codi Deontològic, en no haver informat que el programa “Bellaterra en directe” és un contingut patrocinat per l’EMD. D’aquesta condició de contingut patrocinat (i per tant, propagandístic) se’n deriva, alhora, un incompliment del punt 1, ja que al contingut, malgrat ser finançat amb diners públics, li falta pluralitat. No es considera, en canvi, que hi pugui haver una vulneració del punt 6.
Vulneracions del Codi Deontològic en una publicació local
Expedient núm. 11/2023: Escrit de queixa del sr. J.O. en representació d’ERC Bellaterra sobre la publicació local TOT Bellaterra per creure que el mitjà de comunicació vulnera diversos criteris del Codi Deontològic reiteradament al no signar mai els articles ni acreditar les imatges, al no atendre a les peticions de rectificacions o no cobrir cap acte del poble, per exemple.
ACORD:
TOT Bellaterra ha incomplert els punts número 1, 2, 5 i 7 del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes. El CIC no disposa de prou informació per determinar si s’han incomplert els punts 3, 6 i 8.
Tractament informatiu pel cas de la mestra que afirmaven que feia rentar amb sabó la boca d’uns alumnes
Expedient núm. 12/2023: Escrit de queixa de la sra. M.F. pel tractament informatiu sobre la notícia relacionada amb una mestra que afirmen que va fer rentar-se la boca amb sabó a uns alumnes i que creu que ha pogut vulnerar diversos criteris del Codi Deontològic.
ACORD:
1) En publicar les informacions relatives a la mestra que pretesament havia obligat a rentar-se la
boca amb sabó a uns alumnes, els mitjans Segre, Regió 7, La Vanguardia, RAC1, RTVE
Catalunya, TV3 (Planta Baixa), La ciutat dels pirineus, Diari de Girona, Empordà Info, La Sexta
(Más vale tarde), Antena3 notícias i 20 Minutos han vulnerat els articles 1 i 2 del codi
deontològic.
2) Es valora com a un eximent molt notable el fet que dos d’aquests mitjans, Segre i Diari de
Girona, en conèixer finalment la versió de la mestra, publiquessin una segona versió de la
notícia. Molt especialment Segre, pel haver-ho fet també en el format paper i atorgant a
aquesta segona versió un tractament tipogràfic similar al de la primera versió.
3) No es considera que cap dels mitjans hagi transgredit els articles 10 i 12 del Codi.
Tramitació d’expedients no ordinàris
Reflexió del CIC sobre el tractament que estan donant els mitjans de comunicació al voltant dels conflictes armats.
ASSUMPTE: Escrit de queixa del dia 28 de desembre de 2022 del Sr. M.O. en relació a la falta d’informació en els mitjans sobre la campanya aturemlesguerres.cat, excepte la cobertura d’uns pocs mitjans esmentats en la queixa, que podria vulnerar el Codi Deontològic de la professió.
ACORD:
Analitzada la queixa presentada, comprovem que, a pesar dels esforços dels mitjans i de que hi ha hagut treballs molt ben fets, en la cobertura de la guerra de Ucraïna hi ha hagut vulneracions de totes les recomanacions esmentades en la queixa rebuda ja sigui en algun moment o altre. Entenem que la feina feta per la professió periodística, com en qualsevol conflicte, es pot millorar. Per tant, des del Consell de la Informació de Catalunya es fa una crida als professionals del Periodisme a reflexionar sobre el tractament ètic que es fa de la guerra de Ucraïna. Animem també a conèixer millor el Codi Deontològic de la professió periodística de Catalunya per informar més èticament de la guerra i donar-li una cobertura que tingui més en compte les recomanacions del Annex D.
En el cas de la Guerra de Ucraïna es demana un esforç major per complir les recomanacions de l’Annex D: donar veu a tots els actors i promoure la comprensió entre les parts implicades; per no deshumanitzar cap part del conflicte; per evitar el llenguatge de les part combatents i dels seus aliats; per mostrar els grups que en la base treballen per la pau, no només els dirigents; per explorar el conflicte en la seva complexitat i tractar la violència i els seus efectes tan visibles com invisibles, però també ocupar-se de les causes que els han generat; per evitar el sensacionalisme i també impedir l’emissió sense control de missatges en línia que siguin bel·licistes, xenòfobs, racistes i sexistes; per aprofitar les similituds entre els conflictes perquè les experiències constructives ajudin els que encara no han trobat un camí de resolució; i per esmentar sempre les fonts de la informació i en el cas d’informacions fetes sota censura o imposicions, fer-ho saber als receptors.
Recordem que la base de la feina periodística és entendre el conflicte i fer que la gent l’entengui i això només ho aconseguirem a força d’escoltar totes les parts i els seus motius. Per això els/ les professionals han de tenir una visió clara i crítica de cada conflicte i no poden servir a una de les parts.
També animem a la professió periodística a mostrar un major compromís amb la pau. Hauria de ser un principi implícit del periodisme doncs forma part del compromís amb la ciutadania. El periodisme només pot ser bel·ligerant amb la veritat.
El periodisme ha d’aconseguir que l’opinió pública estigui informada del que passa i per què passa, però entenem que en la cobertura de la guerra d’Ucraïna, els periodistes europeus estan sotmesos a unes pressions ètiques sense precedents. Les emocions de la ciutadania davant les víctimes, les posicions i els interessos estratègics dels diferents governs i empreses periodístiques, així com les sensibilitats culturals i nacionals de la gent xoquen sovint amb les responsabilitats i principis tradicionals del periodisme.
El problema de la guerra d’Ucraïna és que ha destruït molts principis, el primer el del dret a la vida, però també fa tremolar els principis i valors del periodisme en la zona en la que sempre ens hem enorgullit de defensar-los. Per això, com fan altres institucions com la nostra en diferents llocs, animem a la professió a buscar la veritat i informar-ne, esforçar-se perquè la informació provoqui el menor dany possible, actuar amb independència i ser capaços de donar comptes a la ciutadania de la feina feta.
A més, recordem les limitacions pròpies que han patit els periodistes per les censures i prohibicions d’aquesta guerra. I, sobre tot, dir que hi ha periodistes que posen cada dia en risc la seva vida per informar-nos. Un recordatori molt especial per als companys que han mort o han estat ferits en el seu esforç per fer la millor cobertura.
Finalment, considerem que tota queixa hauria de incloure amb exactitud els mitjans i peces que son objecte de reclamació perquè es humanament impossible poder revisar tota la informació i es una mancança important no poder demanar les al·legacions als mitjans i periodistes per comptar també amb la seva resposta.
