CLICKBAIT El Col.legi de Periodistes, el Consell de la Informació de Catalunya i onze universitats denuncien el ‘clickbait’ com una amenaça pel periodisme

En defensa dels valors ètics del periodisme                                                                         El CIC és l’òrgan d’autoregulació de la professió periodística a                                                                                                                                                                    Catalunya que vetlla pel compliment del Codi Deontològic 

El Codi deontològic, més necessari que mai

La cloenda del cicle ‘Els reptes ètics del periodisme’ es converteix en un acte de reivindicació en favor de la independència i la dignitat professional. I, també, en un homenatge a la generació de periodistes que van posar l’ofici al servei de la democràcia i els drets humans

El cicle “Els Reptes Ètics de Periodisme”, organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha celebrat aquest dilluns 12 de desembre la seva sessió de cloenda. Aquesta iniciativa ha comptat amb sis jornades on s’ha reflexionat sobre la responsabilitat social del periodisme coincidint amb el trentè aniversari de la proclamació del Codi Deontològic dels Periodistes de Catalunya i el vint-i-cinquè de la creació del CIC.

La sessió, que es pot recuperar en aquest enllaç, ha tingut lloc a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes com el que va inaugurar-lo, el 22 de setembre. L’han introduït el degà del Col·legi, Joan Maria Morros,  i el president del CIC, Josep Carles Rius.

El degà ha insistit en la idea que cal més periodisme que mai i ha reclamat més recursos a les administracions públiques per fer-lo possible.  Ha anunciat també que el Col·legi treballa per fer possible un nou congrés de periodistes, abans de 2025, per reflexionar sobre una possible revisió del Codi deontològic. I ha citat com a punts per a aquesta reflexió l’afectació de l’ús de la Intel·ligència Artificial  a les redaccions ó el silenci que el periodisme ha mantingut sempre davant el suïcidi.

Rius ha fet balanç de les primeres cinc jornades del cicle, que han tractat de la necessitat de plantar cara als discursos d’odi, de la independència professional i de la llibertat del periodista, de la precarietat laboral, del respecte a la dignitat de les persones i de la lluita contra la bretxa de gènere. Ha destacat el paper de les universitats que han participat en aquesta iniciativa -Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, Ramon Llull i Rovira i Virgili- i la funció que ha tingut com a “reflexió col·lectiva” i “diàleg entre generacions: les que estan treballant, les que es preparen per fer-ho i les que han fet més pel prestigi de la professió”.

Precisament, l’acte de cloenda d’“Els reptes ètics del periodisme” ha volgut retre homenatge als periodistes que van plantar cara a la dictadura, exercint de mestres de les generacions que han vingut després, i que van liderar el procés cap al Codi Deontològic. Rius, que ha qualificat aquest cicle de “reivindicatiu” en un moment d’amenaces i fragilitat de drets que crèiem consolidats, ha acabat la seva intervenció afirmant que l’ofici necessita el Codi i referents ètics com els dels periodistes que el van aprovar. “El seu compromís segueix ben viu”, ha dit.

En el transcurs de l’acte es va projectar un resum de les cinc jornades precedents i el documental “L’origen del Codi”, un reportatge inèdit produït pel CIC. El primer document recull les reflexions més destacades dels més de 20 periodistes i acadèmics que han intervingut a les diferents taules rodones del cicle “Els reptes ètics del Periodisme”.  El segon és un reportatge inèdit on s’explica, en boca dels propis periodistes que en van ser protagonistes, perquè i com va néixer el Codi deontològic. És, alhora, un homenatge a la generació que a la sortida de la dictadura es va comprometre amb l’ètica periodística i un document que vol preservar la seva memòria.

La vicedegana del Col·legi, Núria de José, ha introduït la taula rodona “El Codi Deontològic, més necessari que mai”, en la qual han participat Salvador Alsius, Llúcia Oliva i Roger Jiménez. Alsius, que ha estat degà del Col·legi i que va ser un dels redactors del Codi, ha destacat que calia conjurar-se contra la nostàlgia i el corporativisme i ha apuntat com a nou repte l’encaix a la professió de la intel·ligència artificial. El Col·legi de Periodistes de Catalunya va ser pioner en la redacció del Codi Deontològic ara fa 30 anys i, segons Alsius, torna a ser-ho ara en l’atenció que presta a l’impacte de la intel·ligència artificial en el periodisme. “No és un perill per la professió però sí que s’ha de vetllar per evitar les trampes que ens pot posar”, ha advertit.

Roger Jiménez, que va ser president del CIC, ha afirmat que “l’ètica és una i no es desdobla i el Codi ha de ser vàlid per tots els mitjans de comunicació”. Ha posat sobre la taula alguns dels comportaments que creu que cal combatre com l’estratègia del clickbait, que ha qualificat d’“aparença de periodisme”, l’ús d’un llenguatge violent o banal que contravé els llibres d’estil dels mitjans, el catastrofisme informatiu o la connivència entre polítics i periodistes que considera “perillosa per la democràcia”.

Foto: Pol Rius

Llúcia Oliva, que també va presidir el CIC, ha dit que estava convençuda que tant aquest Consell com el Codi Deontològic “han estat el resultat d’un esforç col·lectiu que ha passat de generació en generació”. Ha posat èmfasi en la funció dels mitjans i dels periodistes a l’hora d’informar de conflictes bèl·lics com el d’Ucraïna. “Poden contribuir a inflamar-los o a resoldre’ls”, ha dit i s’ha sumat a la queixa de les associacions pacifistes que reconeixen la bona feina dels periodistes informant del dia a dia de la guerra a Ucraïna però lamenten que no s’expliqui prou el context, les causes i els esforços dels que aposten per la negociació i el pacifisme. Oliva ha demanat al Col·legi i el CIC que s’esforcin en promoure l’apartat del Codi Deontològic que reclama aquest esforç de contextualització dels conflictes.

Al torn d’intervencions dels assistents, Ramon Espuny, del Sindicat de Periodistes de Catalunya, ha demanat que les normes del Codi Deontològic siguin vinculants i que la seva vulneració sigui sancionada amb més fermesa que les reprimendes morals actuals; Marc Carrillo, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, ha lamentat que responsables de mitjans públics hagin afirmat que han de respondre al criteri de la majoria, cosa que ell considera que “va directament en contra del que defensem aquí”, i Joan Maria Clavaguera, professor de la Universitat Ramon Llull-Blanquerna, ha demanat més contundència en la defensa de les periodistes que pateixen assetjament a les xarxes socials.

Foto: Pol Rius

La periodista Sara González havia denunciat aquest assetjament en el vídeo que s’ha projectat de resum de les cinc jornades prèvies del cicle. El documental “L’origen del Codi”, dirigit per Jordi Rovira, ha reconstruït les seves primeres passes. Moncho González Cabezas, que va ser l’encarregat de redactar-lo, hi apareix dient que va ser una “obra col·lectiva”, inspirada en el codi deontològic vigent al Regne Unit i que els seus 12 punts donen cos a un redactat “concís, pràctic i consensuat”.

Clara de Cominges, periodista -com la seva mare, Margarita Rivière,  pionera del periodisme feminista- ha tancat l’acte i el cicle dient que “s’ha de fer i ens han de deixar fer Periodisme” i que, amb el Codi Deontològic a la mà, “hi ha moltíssima feina a fer”. “Cal que les empreses se’l creguin i l’apliquin. Els mitjans han d’exigir periodisme de veritat. Esperem que els joves el tirin endavant”, ha acabat reclamant.

Foto: Pol Rius

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *